7 de gener

<<	Gener 2023					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1r
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31
Tots els dies

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 358 dies per finalitzar l'any i 359 en els anys de traspàs.

Esdeveniments[modifica]

Països Catalans
Resta del món

1325, Regne de Portugal: Alfons IV accedeix al tron.
1558, Calais: les tropes franceses ocupen aquesta ciutat, la darrera possessió continental anglesa, amb la qual cosa acaba definitivament la Guerra dels Cent Anys.^{[cal citació]}
1566, Roma: el Pius V és escollit papa.
1610, Pàdua, Itàlia: Galileo Galilei descobreix tres dels satèl·lits galileans de Júpiter: Ió, Europa i Cal·listo.
1781, Mobile, Florida espanyola: l'exèrcit espanyol resisteix la contraofensiva del Regne de la Gran Bretanya per recuperar la ciutat en el context de la Guerra d'Independència dels Estats Units.
2015, París: l'atemptat a la seu del Charlie Hebdo, de caràcter islamista, deixa dotze persones mortes i deu ferides.
2016, Zliten, Líbia: un grup de presumptes extremistes islàmics detonen un camió bomba en un centre de formació policial (Atemptat a Zliten).
2018, París, França: Samuel Ezeala, segon jugador de la Catalunya Sud en debutar a la primera divisió de la lliga francesa de rugbi, ho fa al Top 14 amb l'ASM Clermont.

Naixements[modifica]

Països Catalans

1833 - Tremp, Pallars: Josep Manyanet i Vives, prevere català.
1836 - València: Teodor Llorente, poeta i polític, màxim representant de la Renaixença valenciana.^[1]
1841 - València: Antonio García Peris, fotògraf valencià.
1854 - Barcelona: Remei Morlius i Balanzó, poetessa, educadora i escriptora barcelonina.
1855 - Barcelona: Raimon Casellas i Dou, periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català.
1873 - Barcelona: Joaquim Mir i Trinxet, pintor català.
1921 - Barcelona: Felícia Fuster i Viladecans, poeta, pintora i traductora catalana (m. 2012).^[2]
1942 - El Portús, Rosselló: Jocelyne Jocya, cantant i compositora francesa de parla catalana (m. 2003).^[3]
1962 - Gratallops, Priorat: Josep-Enric Balaguer i Pelegrí, pintor català.^[4]

Resta del món

891 - Còrdova, Al-Àndalus: Abd-ar-Rahman III, primer califa de Còrdova.
1502 - Bolonya, Itàlia: Ugo Buoncompagni, que regnà com a papa amb el nom de Gregori XIII.
1768 - Corti, Còrsega: Josep Bonaparte, rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813). (m. 1844)
1800 - Nova York, EUA: Millard Fillmore, 13è president dels Estats Units.
1844 - Lorda: Bernadeta Sobirós, pastora gascona venerada com a santa.^[5]
1864 - Boseong: Seo Jae-pil, polític de Corea del Sud.
1871 - Sant Africa, França: Émile Borel, matemàtic i polític (m. 1956).
1895 - Bucarest, Romania: Clara Haskil, pianista romanesa jueva (m. 1960).^[6]
1899 - París, França: Francis Poulenc, compositor francès (m. 1963).^[7]
1907 - Sant Sebastià, Espanya: Nicanor Zabaleta, músic, intèrpret d'arpa i pedagog (m. 1993).
1919 -
- Irun: Menchu Gal, pintora espanyola del segle XX, una de les principals artistes plàstiques de la postguerra.^[8]
- Saragossa (Espanya): Julián Gállego, historiador de l'art (m. 2006).
1922 - Marsella, França: Jean-Pierre Rampal, flautista francès.
1932 - Niça, França: Max Gallo, historiador, periodista, escriptor i eurodiputat francès.
1941 - Halifax, West Yorkshire, Anglaterra: John Ernest Walker, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1997.
1946 - Krotoszyn: Agnieszka Duczmal, directora d'orquestra polonesa, fundadora de l'Orquestra Amadeus de Poznań.^[9]
1964 - Long Beach, Califòrnia, EUA: Nicolas Cage, actor de cinema estatunidenc.
1982 - Filadèlfia, Pennsilvània: Lauren Cohan, actriu i model britànico-estatunidenca.
1983 - San Fernando (Cadis), Espanya: Juan José Collantes Guerrero, futbolista.

Necrològiques[modifica]

Països Catalans

1867 - Barcelona: Antoni Casanovas i Bosch, empresari tèxtil i alcalde de Sabadell.
1947 - València: Bernat Morales i Sanmartín, dramaturg, novel·lista, compositor i periodista valencià (82 anys).
2011 - València: Joan Piquer i Simón, cineasta valencià (74 anys).
2023 - Teià: Toni Batllori, dibuixant d'humor i caricaturista català (n. 1951).

Resta del món

1325 - Santarem, Portugal: Dionís I de Portugal, rei de Portugal, fundador de l'Orde de Crist.
1536 - Kimbolton, regne d'Anglaterra: Caterina d'Aragó, filla petita dels Reis Catòlics i reina consort d'Anglaterra.^[10]
1655 - Roma: Innocenci X, Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.
1715 - Cambrai, França: François Fénelon, teòleg i escriptor francès (63 anys).
1943 - Nova York, Estats Units d'Amèrica: Nikola Tesla, enginyer elèctric serbo-estatunidenc (n.1856).
1950 - Buenos Aires, Argentina: Alfonso Rodríguez Castelao, polític, escriptor, pintor i dibuixant gallec (63 anys).
1960, Kensington, RU, Dorothea Douglass Lambert Chambers, tennista britànica, guanyadora en set ocasions del Torneig de Wimbledon (n. 1878).^[11]
1984 - Bandol, França: Alfred Kastler, Premi Nobel de Física francès (n. 1902).
1986 - Ciutat de Mèxic: Juan Rulfo, escriptor mexicà (68 anys).^[12]
1989 - Tòquio (Japó): Hirohito, emperador del Japó.
1998 - Zúric (Suïssa): Vladimir Prelog, químic suís d'origen croata, Premi Nobel de Química de l'any 1975 (n. 1906).
2004 - Estocolm: Ingrid Thulin, actriu sueca de cinema i teatre (n. 1926).^[13]
2015 - Ciutat de Mèxic: Julio Scherer García, periodista i escriptor mexicà, director del periòdic Excélsior (1968 -76) i fundador del setmanari Proceso.
2018 - Neuilly-sur-Seine, França: France Gall, cantant francesa (n. 1947).^[14]
2021 - Belgrad: Biserka Cvejić, mezzosoprano sèrbia d'origen croat.^[15]

Festes i commemoracions[modifica]

Dia de Nadal de l'Església Ortodoxa.
Onomàstica: Sants Ramon de Penyafort, dominic; Crispí de Pavia bisbe; Julià de Càller; Valentí de Passau, bisbe; Canut Lavard, màrtir; Tell de Solenhac; Reinald de Colònia, màrtir; beats Mateu Guimerà d'Agrigent, bisbe, i Ambrósio Fernandes, màrtir jesuïta; Polieucte de Melitene (a l'Església Apostòlica Armènia).

Referències[modifica]

↑ «Teodor Llorente i Olivares | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
↑ «Felícia Fuster i Viladecans | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
↑ «Jocelyne Jocya discography - RYM/Sonemic» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2023].
↑ MARCH REÑÉ, Marc. Diccionari Ràfols de artistas de Catalunya y Baleares: compendio siglo XX. Vol. 5 (en castellà). Barcelona: Art Network S.L., 1998, p.60. ISBN 84-86719-32-1.
↑ «Bernadeta Soubirous | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 novembre 2023].
↑ Böckenhoff, Ludger. «Clara Haskil (piano)» (en anglès). Audite. [Consulta: 3 novembre 2020].
↑ «Francis Poulenc». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
↑ «Biografía» (en castellà). Fundación Menchu Gal. [Consulta: 24 gener 2023].
↑ «Agnieszka Duczmal (Conductor) - Short Biography». Bach Cantatas website. [Consulta: 12 novembre 2020].
↑ «Caterina d'Aragó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 octubre 2020].
↑ «Dorothea Lambert Chambers» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 agost 2023].
↑ Aguilera Lozano, Guillermo. «Así era Juan Rulfo». Contacto Magazine. [Consulta: 3 maig 2020].
↑ «Ingrid Thulin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 novembre 2020].
↑ «Mor France Gall, ídol de la cançó francesa dels seixanta». El Periódico de Catalunya, 07-01-2018 [Consulta: 7 gener 2018].
↑ «Mezzosopranistin Biserka Cvejic gestorben» (en ge). Klassik.com. [Consulta: 26 setembre 2023].

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:7 de gener.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 7 de gener

[1] «Teodor Llorente i Olivares | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].

[2] «Felícia Fuster i Viladecans | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].

[3] «Jocelyne Jocya discography - RYM/Sonemic» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2023].

[4] MARCH REÑÉ, Marc. Diccionari Ràfols de artistas de Catalunya y Baleares: compendio siglo XX. Vol. 5 (en castellà). Barcelona: Art Network S.L., 1998, p.60. ISBN 84-86719-32-1.

[5] «Bernadeta Soubirous | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 novembre 2023].

[6] Böckenhoff, Ludger. «Clara Haskil (piano)» (en anglès). Audite. [Consulta: 3 novembre 2020].

[7] «Francis Poulenc». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.

[8] «Biografía» (en castellà). Fundación Menchu Gal. [Consulta: 24 gener 2023].

[9] «Agnieszka Duczmal (Conductor) - Short Biography». Bach Cantatas website. [Consulta: 12 novembre 2020].

[10] «Caterina d'Aragó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 octubre 2020].

[11] «Dorothea Lambert Chambers» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 agost 2023].

[12] Aguilera Lozano, Guillermo. «Así era Juan Rulfo». Contacto Magazine. [Consulta: 3 maig 2020].

[13] «Ingrid Thulin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 novembre 2020].

[:0-14] «Mor France Gall, ídol de la cançó francesa dels seixanta». El Periódico de Catalunya, 07-01-2018 [Consulta: 7 gener 2018].

[15] «Mezzosopranistin Biserka Cvejic gestorben» (en ge). Klassik.com. [Consulta: 26 setembre 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]