2023
 | |
| Tipus | any civil, any comú que comença en diumenge i any actual  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 2023 (mmxxiii) |
| Islàmic | 1445 – 1446 |
| Xinès | 4719 – 4720 |
| Hebreu | 5783 – 5784 |
| Calendaris hindús | 2078 – 2079 (Vikram Samvat) 1945 – 1946 (Shaka Samvat) 5124 – 5125 (Kali Yuga) |
| Persa | 1401 – 1402 |
| Armeni | 1472 |
| Rúnic | 2273 |
| Ab urbe condita | 2776 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xx - segle xxi - segle xxii | |
| Dècades | |
| 1990 2000 2010 - 2020 - 2030 2040 2050 | |
| Anys | |
| 2020 2021 2022 - 2023 - 2024 2025 2026 | |
El 2023 (MMXXIII) és l'any actual segons el calendari gregorià. És un any comú començat en diumenge. És el 2023è any de l'Era comuna o de l'Era cristiana, el 23è any del tercer mil·lenni i el 4t any de la dècada del 2020.
Esdeveniments previstos[modifica]
- 3 de març - Es compleixen 100 anys de la primera publicació de la Revista Time[1]
- 14 d'octubre - Eclipsi solar anul·lar.
- S'acabarà la construcció del Kanal İstanbul.[2]
- S'acabarà la construcció del túnel submarí de més de 10 km de Sandoy, a les illes Fèroe
Política i eleccions[modifica]
A la primavera tindran lloc les eleccions al Consell General d'Andorra de 2023 i al maig, les eleccions municipals espanyoles de 2023.[3]
Efemèrides[modifica]
- 20 de juliol - Centenari de l'assassinat de Pancho Villa, líder revolucionari que va dirigir la zona Nord de Mèxic durant la Revolució Mexicana.[4]
Gener[modifica]
- 1 de gener -
- Croàcia esdevé el vint-i-setè membre de l'espai Schengen, després que la Unió Europea acceptés la seva entrada el 8 de desembre del 2021.[5]
- Uzbekistan adopta l'alfabet llatí.
- 5 de gener - funeral del papa Benet XVI.
- 8 de gener - Brasília, Brasil: partidaris de l'expresident Jair Bolsonaro perpetren un assalt civil als edificis federals de la Plaça dels Tres Poders.[6]
- 17 de gener – Nguyễn Xuân Phúc renuncia com a president del Vietnam.
- 25 de gener – Chris Hipkins succeeix Jacinda Ardern com a primer ministre de Nova Zelanda,[7][8]
- 27 de gener –
- 30 de gener – Atemptat terrorista contra una mesquita a Peshawar, Khyber Pakhtunkhwa, el Pakistan, mata un mínim de 101 persones i n'injuria unes 220 més.[13][14][15]
Febrer[modifica]
- 2 de febrer – El Banc Central Europeu apuja els tipus d'interès.[16]
- 3 de febrer – Crisi als Estats units pel suposat albirament d'un globus espia xinès sobrevolant bases secretes militars estatunidenques.
- 6 de febrer – Un terratrèmol al nord de Síria i Turquia de magnitud 7,8 en l'escala de Ritcher deixa prop de 26.000 morts, en una de les pitjor catàstrofes naturals de la dècada.[17][18]
Maig[modifica]
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- Resta del món
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1 de gener - Barcelona: Jaume-Patrici Sayrach i Fatjó dels Xiprers, sacerdot catòlic, polític, escriptor i editor català (n. 1929).
- 3 de gener - Barcelona: Sergi Schaaff i Casals, realitzador i director de televisió català (n. 1937).
- 7 de febrer - Teià: Toni Batllori, dibuixant d'humor i caricaturista català (n. 1951).
- 16 de gener - Barcelona: Ramon Coll i Huguet, pianista menorquí (n. 1941).
- 17 de gener - Fortià: Josep Rahola i d'Espona, industrial i polític català (n. 1918).
- 20 de gener - Cochabamba: Xavier Albó i Corrons, sacerdot jesuïta, antropòleg i lingüista català (n. 1934).
- 22 de gener - Barcelona: Agustí Villaronga, director de cinema i guionista mallorquí (n. 1953).
- 24 de gener - Cubelles: Mònica Miquel i Serdà, política catalana, diputada i alcaldessa de Cubelles (n. 1962).
- 25 de gener - València: Vicent Salvador i Liern, poeta, assagista i filòleg valencià (n. 1951).
- 27 de gener - Reus: Gerard Escoda Nogués, futbolista català (n. 1972).
- 28 de gener - Barcelona: Xavier Rubert de Ventós, filòsof, escriptor i polític català (n. 1939).
- 5 de febrer - Barcelona: Josep Maria Espinàs i Massip, escriptor, periodista i editor català (n. 1927).
- 10 de febrer - Palma: Andreu Muntaner i Darder, geòleg, fotògraf, col·leccionista i divulgador de la història de la imatge a les Illes Balears (n. 1926).
- 22 de febrer - Blanes: Maria Dolors Oms i Bassols, alcaldessa de Blanes (n. 1940).
- 23 de febrer - Eivissa: Joan Prats Bonet, arquitecte eivissenc (n. 1942).
- 2 de març - Sabadell: Josep Molins i Montes, atleta català (n. 1933).
- 5 de març - Barcelona: Ricard Torrents, assagista, traductor i crític literari català (n. 1937).
- 11 de març - Antoni Serra i Bauçà, escriptor, crític literari i periodista mallorquí (n. 1936).
- 12 de març - Vic: Jaume Medina i Casanovas, filòleg, llatinista, escriptor, traductor i poeta català (n. 1949).
- 15 de març - Cardedeu: Fèlix Millet i Tusell, empresari català (n. 1935).
- 22 de març - Teresa Sempere Jaén, política valenciana (n. 1947).
- 25 de març - Barcelona: Jesús Mestre i Godes, historiador (n. 1925).[20]
- 5 d'abril - Barcelona: Josep Navarro i Vives, pintor català (n. 1931).
- 6 d'abril - Madrid: Josep Piqué i Camps, polític, economista i professor universitari català (n. 1955).
- 10 d'abril - Figueres: Víctor Jou i Andreu, empresari i promotor musical català (n. 1939).
- 20 d'abril - Barcelona: Josep Maria Fusté i Blanch, futbolista català (n. 1941).
- 2 de maig - Ruth Porta Cantoni, política balear (n. 1957).
- 12 de maig - Granes: Remei Oliva, exiliada i mare a la Maternitat d'Elna (n. 1918).[21]
- 14 de maig - Barcelona: Ferran Olivella i Pons, futbolista català (n. 1936).
- 29 de maig - Barcelona: Lluís Llongueras Batlle, perruquer i artista polifacètic català (n. 1936).
- Resta del món
- 2 de gener - Park City, Utah: Ken Block, pilot d'automobilisme i un dels fundadors de DC Shoes (n. 1967).
- 3 de gener - Sevilla: Elena Huelva Palomo, activista contra el càncer, influencer i escriptora espanyola (n. 2002).
- 4 de gener:
- Madrid: Nicolás Redondo, sindicalista i polític espanyol (n. 1927).
- Garmisch-Partenkirchen: Rosi Mittermaier, esquiadora alpina alemanya, que destacà en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 (n. 1950).
- 5 de gener - Toronto: Michael Snow, artista canadenc, considerat el pioner del videoart (n. 1928).
- 12 de gener - West Hills: Lisa Marie Presley, actriu i cantant nord-americana (n. 1968).
- 16 de gener - Roma: Gina Lollobrigida, actriu i reportera fotogràfica italiana (n. 1927).
- 17 de gener - Toló: Lucile Randon, supercentenària occitana (n. 1904).
- 6 de febrer - Praga: Květa Pacovská, pintora, escultora i il·lustradora txeca (n. 1928).[22]
- 9 de febrer - Marcos Alonso Peña, futbolista càntabre (n. 1959).
- 10 de febrer:
- Madrid: Carlos Saura Atarés, director de cinema espanyol (n. 1932).
- Los Angeles: Raquel Welch, actriu nord-americana (n. 1940).
- 28 de març - Tòquio (Japó): Ryūichi Sakamoto, compositor i actor japonès.[23]
- 13 d'abril - Farley Green: Mary Quant, dissenyadora de moda britànica, inventora de la minifaldilla (n. 1934).
- 24 de maig - Küsnacht, Suïssa: Tina Turner, cantant estatunidenca de rock i soul (n. 1939).
Referències[modifica]
- ↑ «3 març 1923». Time Magazine.
- ↑ «Kanal Istanbul plans come to light». Property Turkey News. [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ «Mandat entre 2019-2023».
- ↑ «Pancho Villa». Biografías y vidas.
- ↑ «La UE accepta l'entrada de Croàcia a l'espai Schengen però en deixa fora Romania i Bulgària». [Consulta: 9 desembre 2022].
- ↑ Piera, Joaquim. «Centenars de detinguts per l'assalt bolsonarista a les institucions del Brasil». Ara.cat, 08-01-2023. [Consulta: 10 gener 2023].
- ↑ McClure, Tess «New Zealand: Chris Hipkins taking over from Jacinda Ardern on Wednesday». The Guardian, 22-01-2023 [Consulta: 22 gener 2023].
- ↑ «Jacinda Ardern resigns: Reactions from around the world» (en anglès), 19-01-2023. [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ «Israel strikes in Gaza after fire balloons launched». BBC News, 15-06-2021.
- ↑ «Jerusalem synagogue shooting: Israel arrests 42 after deadly attack». BBC News, 27-01-2023.
- ↑ «Israel: Thousand Join Protest Against Benjamin Netanyahu's Government» (en anglès). [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ televize, Česká. «Prezidentské volby 2023» (en txec). [Consulta: 29 gener 2023].
- ↑ «Blast at mosque in Pakistan's Peshawar kills at least 28» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «46 killed, over 100 injured in Taliban suicide attack at mosque in high-security zone in Pakistan's Peshawar». The Economic Times [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «Pakistan mosque blast: Police targeted in attack that kills 47». BBC News, 30-01-2023.
- ↑ Dmitracova, Olesya. «ECB and Bank of England fight inflation with sharp interest rate hikes | CNN Business» (en anglès), 02-02-2023. [Consulta: 3 febrer 2023].
- ↑ «Earthquake Kills More Than 110 People in Turkey, Syria» (en anglès). Bloomberg.com, 06-02-2023 [Consulta: 6 febrer 2023].
- ↑ «Powerful quake kills at least 360 people in Turkey, Syria» (en anglès), 06-02-2023. [Consulta: 6 febrer 2023].
- ↑ «El parlament aprova definitivament la creació de la comarca del Lluçanès». Vilaweb, 3 maig023. [Consulta: 3 maig 2023].
- ↑ Manent, Jordi. «Mor Jesús Mestre i Godes, el gran divulgador de la història». ElPuntAvui.cat, 25-03-2023. [Consulta: 29 març 2023].
- ↑ Bermúdez, Mar. «Mor Remei Oliva, l'última mare de la Maternitat d'Elna». Principal.cat, 12-05-2023. [Consulta: 13 maig 2023].
- ↑ «Kveta Pacovská | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 juny 2023].
- ↑ ; Saperstein, Pat «Ryuichi Sakamoto, Oscar Winner for 'Last Emperor' Score, Dies at 71». Variety, 02-04-2023 [Consulta: 2 abril 2023].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2023 |