2023
 | |
| Tipus | any civil, any comú que comença en diumenge i any actual  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 2023 (mmxxiii) |
| Islàmic | 1445 – 1446 |
| Xinès | 4719 – 4720 |
| Hebreu | 5783 – 5784 |
| Calendaris hindús | 2078 – 2079 (Vikram Samvat) 1945 – 1946 (Shaka Samvat) 5124 – 5125 (Kali Yuga) |
| Persa | 1401 – 1402 |
| Armeni | 1472 |
| Rúnic | 2273 |
| Ab urbe condita | 2776 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xx - segle xxi - segle xxii | |
| Dècades | |
| 1990 2000 2010 - 2020 - 2030 2040 2050 | |
| Anys | |
| 2020 2021 2022 - 2023 - 2024 2025 2026 | |
El 2023 (MMXXIII) és l'any actual segons el calendari gregorià. És un any comú començat en diumenge. És el 2023è any de l'Era comuna o de l'Era cristiana, el 23è any del tercer mil·lenni i el 4t any de la dècada del 2020.
Esdeveniments previstos[modifica]
- 3 de març - Es compleixen 100 anys de la primera publicació de la Revista Time[1]
- 14 d'octubre - Eclipsi solar anul·lar.
- S'acabarà la construcció del Kanal İstanbul.[2]
- S'acabarà la construcció del túnel submarí de més de 10 km de Sandoy, a les illes Fèroe
Política i eleccions[modifica]
A la primavera van tenir lloc les eleccions al Consell General d'Andorra de 2023 i al maig, les eleccions municipals espanyoles de 2023.[3]
Efemèrides[modifica]
- 20 de juliol - Centenari de l'assassinat de Pancho Villa, líder revolucionari que va dirigir la zona Nord de Mèxic durant la Revolució Mexicana.[4]
Gener[modifica]
- 1 de gener -
- Croàcia esdevé el vint-i-setè membre de l'espai Schengen, després que la Unió Europea acceptés la seva entrada el 8 de desembre del 2021.[5]
- Uzbekistan adopta l'alfabet llatí.
- 5 de gener - funeral del papa Benet XVI.
- 8 de gener - Brasília, Brasil: partidaris de l'expresident Jair Bolsonaro perpetren un assalt civil als edificis federals de la Plaça dels Tres Poders.[6]
- 17 de gener – Nguyễn Xuân Phúc renuncia com a president del Vietnam.
- 25 de gener – Chris Hipkins succeeix Jacinda Ardern com a primer ministre de Nova Zelanda,[7][8]
- 27 de gener –
- 30 de gener – Atemptat terrorista contra una mesquita a Peshawar, Khyber Pakhtunkhwa, el Pakistan, mata un mínim de 101 persones i n'injuria unes 220 més.[13][14][15]
Febrer[modifica]
- 2 de febrer – El Banc Central Europeu apuja els tipus d'interès.[16]
- 3 de febrer – Crisi als Estats units pel suposat albirament d'un globus espia xinès sobrevolant bases secretes militars estatunidenques.
- 6 de febrer – Un terratrèmol al nord de Síria i Turquia de magnitud 7,8 en l'escala de Ritcher deixa prop de 26.000 morts, en una de les pitjor catàstrofes naturals de la dècada.[17][18]
Maig[modifica]
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- Resta del món
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1 de gener - Barcelona: Jaume-Patrici Sayrach i Fatjó dels Xiprers, sacerdot catòlic, polític, escriptor i editor català (n. 1929).
- 3 de gener - Barcelona: Sergi Schaaff i Casals, realitzador i director de televisió català (n. 1937).
- 7 de febrer - Teià: Toni Batllori, dibuixant d'humor i caricaturista català (n. 1951).
- 16 de gener - Barcelona: Ramon Coll i Huguet, pianista menorquí (n. 1941).
- 17 de gener - Fortià: Josep Rahola i d'Espona, industrial i polític català (n. 1918).
- 20 de gener - Cochabamba: Xavier Albó i Corrons, sacerdot jesuïta, antropòleg i lingüista català (n. 1934).
- 22 de gener - Barcelona: Agustí Villaronga, director de cinema i guionista mallorquí (n. 1953).
- 24 de gener - Cubelles: Mònica Miquel i Serdà, política catalana, diputada i alcaldessa de Cubelles (n. 1962).
- 25 de gener - València: Vicent Salvador i Liern, poeta, assagista i filòleg valencià (n. 1951).
- 27 de gener - Reus: Gerard Escoda Nogués, futbolista català (n. 1972).
- 28 de gener - Barcelona: Xavier Rubert de Ventós, filòsof, escriptor i polític català (n. 1939).
- 5 de febrer - Barcelona: Josep Maria Espinàs i Massip, escriptor, periodista i editor català (n. 1927).
- 10 de febrer - Palma: Andreu Muntaner i Darder, geòleg, fotògraf, col·leccionista i divulgador de la història de la imatge a les Illes Balears (n. 1926).
- 22 de febrer - Blanes: Maria Dolors Oms i Bassols, alcaldessa de Blanes (n. 1940).
- 23 de febrer - Eivissa: Joan Prats Bonet, arquitecte eivissenc (n. 1942).
- 2 de març - Sabadell: Josep Molins i Montes, atleta català (n. 1933).
- 5 de març - Barcelona: Ricard Torrents, assagista, traductor i crític literari català (n. 1937).
- 11 de març - Antoni Serra i Bauçà, escriptor, crític literari i periodista mallorquí (n. 1936).
- 12 de març - Vic: Jaume Medina i Casanovas, filòleg, llatinista, escriptor, traductor i poeta català (n. 1949).
- 15 de març - Cardedeu: Fèlix Millet i Tusell, empresari català (n. 1935).
- 22 de març - Teresa Sempere Jaén, política valenciana (n. 1947).
- 25 de març - Barcelona: Jesús Mestre i Godes, historiador (n. 1925).[20]
- 5 d'abril - Barcelona: Josep Navarro i Vives, pintor català (n. 1931).
- 6 d'abril - Madrid: Josep Piqué i Camps, polític, economista i professor universitari català (n. 1955).
- 10 d'abril - Figueres: Víctor Jou i Andreu, empresari i promotor musical català (n. 1939).
- 20 d'abril - Barcelona: Josep Maria Fusté i Blanch, futbolista català (n. 1941).
- 2 de maig - Ruth Porta Cantoni, política balear (n. 1957).
- 12 de maig - Granes: Remei Oliva, exiliada i mare a la Maternitat d'Elna (n. 1918).[21]
- 14 de maig - Barcelona: Ferran Olivella i Pons, futbolista català (n. 1936).
- 27 de maig - Barbastre: Màrius Díaz i Bielsa, primer alcalde de Badalona després de la Transició (n. 1933).
- 29 de maig - Barcelona: Lluís Llongueras Batlle, perruquer i artista polifacètic català (n. 1936).
- 8 de juny - Tarragona: Lluís Raventós Artés, sacerdot i escriptor català (n. 1933).
- 14 de juny - Barcelonaː Jordi Porta i Ribalta, filòsof i activista cultural català (n. 1936).
- 29 de juny - Barcelona: Roger Alier i Aixalà, historiador i crític musical català (n. 1941).
- 10 de juliol - Barcelona: Núria Sales i Folch, historiadora catalana (n. 1933).
- 15 de juliol - Barcelona: Francisco Ibáñez Talavera, dibuixant català de còmics, creador de Mortadel·lo i Filemó (n. 1936).
- 27 de juliol - Premià de Mar: Didier Lourenço, pintor, litògraf i escultor català (n. 1968).
- 5 d'agost:
- Xavier Gabriel i Lliset, empresari català, propietari de La Bruixa d'Or (n. 1957).[22]
- Carmen Herrero Vicent, oncòloga valenciana (n. 1986).
- 17 d'agost - Madrid: Guillem Timoner Obrador, ciclista mallorquí (n. 1926).[23]
- 19 d'agost - Barcelona: Jaume Serrats i Ollé, periodista, advocat i professor universitari català (n. 1944).
- 3 de setembre - M. Carme Junyent, lingüista catalana (n. 1955).[24]
- 14 de setembre - Barcelona: Antoni Vila i Casas, empresari, divulgador de la indústria farmacèutica i mecenes català (n. 1930).
- 1 d'octubre - Palma: Jaume Bover Pujol, pedagog, bibliotecari i escriptor mallorquí (n. 1945).
- Resta del món
- 2 de gener - Park City, Utah: Ken Block, pilot d'automobilisme i un dels fundadors de DC Shoes (n. 1967).
- 3 de gener - Sevilla: Elena Huelva Palomo, activista contra el càncer, influencer i escriptora espanyola (n. 2002).
- 4 de gener:
- Madrid: Nicolás Redondo, sindicalista i polític espanyol (n. 1927).
- Garmisch-Partenkirchen: Rosi Mittermaier, esquiadora alpina alemanya, que destacà en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 (n. 1950).
- 5 de gener - Toronto: Michael Snow, artista canadenc, considerat el pioner del videoart (n. 1928).
- 12 de gener - West Hills: Lisa Marie Presley, actriu i cantant nord-americana (n. 1968).
- 16 de gener - Roma: Gina Lollobrigida, actriu i reportera fotogràfica italiana (n. 1927).
- 17 de gener - Toló: Lucile Randon, supercentenària occitana (n. 1904).
- 6 de febrer - Praga: Květa Pacovská, pintora, escultora i il·lustradora txeca (n. 1928).[25]
- 9 de febrer - Marcos Alonso Peña, futbolista càntabre (n. 1959).
- 10 de febrer:
- Madrid: Carlos Saura Atarés, director de cinema espanyol (n. 1932).
- Los Angeles: Raquel Welch, actriu nord-americana (n. 1940).
- 28 de març - Tòquio (Japó): Ryūichi Sakamoto, compositor i actor japonès.[26]
- 13 d'abril - Farley Green: Mary Quant, dissenyadora de moda britànica, inventora de la minifaldilla (n. 1934).
- 24 de maig - Küsnacht, Suïssa: Tina Turner, cantant estatunidenca de rock i soul (n. 1939).
- 12 de juny - Milà: Silvio Berlusconi, empresari i polític italià (n. 1936).
- 1 de juliol - Dniprò: Viktòria Amèlina, escriptor i activista ucraïnès (n. 1986).
- 11 de juliol - Brno, Milan Kundera, escriptor txec (n. 1929).
- 16 de juliol - París: Jane Birkin, cantant, actriu i directora de cinema anglesa (n. 1946).
- 24 de juliol - Tòquio: Seiichi Morimura, escriptor japonès (n. 1933).
- 26 de juliol - Überlingen: Martin Walser, escriptor alemany (n. 1927).
- 31 de juliol - París: Sophie Fillières, guionista i director francès (n. 1964).
- 3 d'agost - Nova York : Mark Margolis, actor estatunidenc (n. 1939).
- 4 d'agost - Barcelona: Jango Edwards, actor, cantant i showman estatunidenc (n. 1950).
- 5 d'agost - París: Hélène Carrère d'Encausse, historiadora i política francesa (n. 1929).
- 7 d'agost:
- Ferentillo: Mario Tronti, filòsof i polític italià (n. 1931)
- Los Angeles: William Friedkin, director de cinema, guionista i productor estatunidenc (n. 1935).
- 8 d'agost - Detroit: Sixto Diaz Rodríguez, cantautor estatunidenc (n. 1942).
- 9 d'agost:
- Quito: Fernando Villavicencio, polític i periodista equatorià (n. 1963).
- Belgrad: Aleksandar Matanović, jugador d'escacs serbi (n 1930).
- 10 d'agost - Roma: Michela Murgia, escriptora, dramaturga, crítica literària i tertuliana televisiva sarda (n. 1972).
- 12 d'agost - Estocolm: Berit Lindholm, soprano sueca (1934).
- 14 d'agost:
- Milà: Francesco Alberoni, sociòleg, periodista i escriptor italià (n. 1929).
- László Zarándi, velocista hongarès (n. 1939).
- 15 d'agost - Wiesbaden: Klaus Bugdahl, ciclista de carretera alemany, pistard i gestor esportiu (n. 1934).
- 16 d'agost:
- Savona: Renata Scotto, soprano i director teatral italià (1934).
- San Francisco: Howard Saul Becker, sociòleg estatunidenc (n. 1928).
- 17 d'agost:
- Madrid: Guillem Timoner Obrador, pistard espanyol (n. 1926).
- John Devitt, nedador australià (n. 1937).
- 19 d'agost:
- John Warnock, informàtic, matemàtic i executiu d'empreses estatunidenc (n. 1940).
- Jean-Claude Nallet, corredor i velocista francès (n. 1947).
- Ascoli Piceno: Carlo Mazzone, entrenador de futbol italià i exfutbolista (n. 1937).
- 21 d'agost - Serguei Babkov, jugador i entrenador de bàsquet rus (n. 1967).
- 22 d'agost:
- Amhirst: Calyampudi Radhakrishna Rao, estadístic indi (n. 1920).
- Milà: Toto Cutugno, cantautor, compositor i lletrista italià (n. 1943).
- 24 d'agost - Clermont: Bray Wyatt, lluitador estatunidenc (n. 1987).
- 25 d'agost - Ponteranica: Armando Pellegrini, ex ciclista de carretera i pistard italià (n. 1933).
- 26 d'agost - Londrina: Geraldo Majella Agnelo, cardenal i arquebisbe catòlic brasiler (n. 1923).
- 29 d'agost - Montevideo: Waldemar Victorino, futbolista uruguaià (n. 1952).
- 30 d'agost:
- Jan Jongbloed, futbolista holandès (n. 1940).
- Puebla de Zaragoza, Mèxic: Montserrat Galí i Boadella, historiadora de l'art mexicana d'origen català (n. 1947).[27]
- 2 de setembre - Bamako: Salif Keïta, futbolista malià (n. 1946).
- 5 de setembre - Madrid: María Teresa Campos, periodista andalusa (n. 1941).
- 6 de setembre - Wisconsin: Richard Davis, Contrabaixista americà (n. 1930).
- 7 de setembre - Impruneta: Margherita Rinaldi, soprano italià (n. 1935).
- 9 de setembre - Bastia: Max Simeoni, polític francès (n. 1929).
- 10 de setembre - Hampton Lucy: Ian Wilmut, biòleg britànic (n. 1944).
- 12 de setembre - Barcelona: Roser Amadó i Cercós, arquitecta catalana (n. 1944).[28]
- 20 de setembre - Jena, Alemanya: Ruth Fuchs, atleta alemanya (n. 1946).[29]
- 27 de setembre
- Witham: Michael Gambon actor irlandès (n. 1940).
- Londres: Pat Arrowsmith, escriptora i activista per la pau (m. 1930).[30]
- 29 de setembre - Washington: Dianne Feinstein política dels EUA (n. 1933).
- 30 de setembre - Damasc: Khaled Khalifa, escriptor i poeta sirià (n. 1964).
- 1 d'octubre
- Patricia Janečková, soprano eslovaca (n. 1998).
- Branford: Beverly Willis, arquitecte, pintor i artista nord-americà (n. 1928).
- 4 d'octubre - Telesphore Placidus Toppo, cardenal i arquebisbe catòlic indi (n 1939).
- 11 de novembre - Kavajë: Raphael Dwamena, futbolista ghanès (n. 1995)
2023 en la ficció[modifica]
El videojoc Perfect Dark està ambientat en un 2023 en el qual dos races alienígenes estan en guerra.
Referències[modifica]
- ↑ «3 març 1923». Time Magazine.
- ↑ «Kanal Istanbul plans come to light». Property Turkey News. [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ «Mandat entre 2019-2023».
- ↑ «Pancho Villa». Biografías y vidas.
- ↑ «La UE accepta l'entrada de Croàcia a l'espai Schengen però en deixa fora Romania i Bulgària». [Consulta: 9 desembre 2022].
- ↑ Piera, Joaquim. «Centenars de detinguts per l'assalt bolsonarista a les institucions del Brasil». Ara.cat, 08-01-2023. [Consulta: 10 gener 2023].
- ↑ McClure, Tess «New Zealand: Chris Hipkins taking over from Jacinda Ardern on Wednesday». The Guardian, 22-01-2023 [Consulta: 22 gener 2023].
- ↑ «Jacinda Ardern resigns: Reactions from around the world» (en anglès), 19-01-2023. [Consulta: 25 gener 2023].
- ↑ «Israel strikes in Gaza after fire balloons launched». BBC News, 15-06-2021.
- ↑ «Jerusalem synagogue shooting: Israel arrests 42 after deadly attack». BBC News, 27-01-2023.
- ↑ «Israel: Thousand Join Protest Against Benjamin Netanyahu's Government» (en anglès). [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ televize, Česká. «Prezidentské volby 2023» (en txec). [Consulta: 29 gener 2023].
- ↑ «Blast at mosque in Pakistan's Peshawar kills at least 28» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «46 killed, over 100 injured in Taliban suicide attack at mosque in high-security zone in Pakistan's Peshawar». The Economic Times [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «Pakistan mosque blast: Police targeted in attack that kills 47». BBC News, 30-01-2023.
- ↑ Dmitracova, Olesya. «ECB and Bank of England fight inflation with sharp interest rate hikes | CNN Business» (en anglès), 02-02-2023. [Consulta: 3 febrer 2023].
- ↑ «Earthquake Kills More Than 110 People in Turkey, Syria» (en anglès). Bloomberg.com, 06-02-2023 [Consulta: 6 febrer 2023].
- ↑ «Powerful quake kills at least 360 people in Turkey, Syria» (en anglès), 06-02-2023. [Consulta: 6 febrer 2023].
- ↑ «El parlament aprova definitivament la creació de la comarca del Lluçanès». Vilaweb, 3 maig023. [Consulta: 3 maig 2023].
- ↑ Manent, Jordi. «Mor Jesús Mestre i Godes, el gran divulgador de la història». ElPuntAvui.cat, 25-03-2023. [Consulta: 29 març 2023].
- ↑ Bermúdez, Mar. «Mor Remei Oliva, l'última mare de la Maternitat d'Elna». Principal.cat, 12-05-2023. [Consulta: 13 maig 2023].
- ↑ X.A. «Mor Xavier Gabriel, propietari de La Bruixa d'Or de Sort, als 66 anys», 04-09-2023. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ esport3. «Mor Guillem Timoner, llegenda del ciclisme mallorquí», 17-08-2023. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ «S’ha mort Carme Junyent, la dona sàvia que no es va rendir mai». [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ «Kveta Pacovská | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 juny 2023].
- ↑ ; Saperstein, Pat «Ryuichi Sakamoto, Oscar Winner for 'Last Emperor' Score, Dies at 71». Variety, 02-04-2023 [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Palau, Maria. «Mor la historiadora de l'art Montserrat Galí», 04-09-2023. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ Ballester Esquivias, José María. «Transformadora de la Barcelona contemporánea» (en castellà). El Debate, 14-09-2023. [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ «Olympedia – Ruth Fuchs». [Consulta: 21 setembre 2023].
- ↑ «Pat Arrowsmith, British peace activist and author, dies at 93» (en anglès). The Whashington Post, 04-10-2023. [Consulta: 6 octubre 2023].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2023 |