1991
| Tipus | any civil i any comú començat en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1991 (mcmxci) |
| Islàmic | 1412 – 1413 |
| Xinès | 4687 – 4688 |
| Hebreu | 5751 – 5752 |
| Calendaris hindús | 2046 – 2047 (Vikram Samvat) 1913 – 1914 (Shaka Samvat) 5092 – 5093 (Kali Yuga) |
| Persa | 1369 – 1370 |
| Armeni | 1440 |
| Rúnic | 2241 |
| Ab urbe condita | 2744 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1960 1970 1980 - 1990 - 2000 2010 2020 | |
| Anys | |
| 1988 1989 1990 - 1991 - 1992 1993 1994 | |
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 11 de febrer: Neix el Club Super 3 a Televisió de Catalunya.
- 17 de juny, la Vall d'Aran: Després de 157 anys, aquest enclavament gascó a Catalunya recupera el seu govern autònom: el Conselh Generau.
- 17 de setembre, Badalona: s'inaugura el Pavelló Olímpic (o Palau Municipal d'Esports), amb un partit de bàsquet entre el Joventut de Badalona i l'Aris de Salònica.[1]
- 3 de desembre, Barcelona: s'inaugura l'escultura A Lluís Millet, de l'artista Josep Salvadó Jassans ubicada davant del Palau de la Música Catalana.[2]
- Es crea la Universitat de Girona, segregant-ne diverses facultats que depenien de la UAB.
- Fundació del grup Accidents Polipoètics.
- Resta del món
- 7 de març; Madrid, Espanya: El Congrés dels Diputats aprova la creació de l'Instituto Cervantes.
- 12 de juny:
- La ciutat russa de Leningrad recupera el seu antic nom de Sant Petersburg.
- Boris Yeltsin és elegit president de Rússia.[3]
- 27 d'agost: Moldàvia es declara independent de la Unió Soviètica.[4]
- 30 d'octubre, Conflicte arabo-israelià: La Conferència de Pau de Madrid comença en un esforç per revifar les negociacions de pau entre Israel i Palestina.[5]
- Es desfà el grup de música espanyol Objetivo Birmania
- S'estrenen les pel·lícules Antonia i Jane i La petita locomotora
- Fundació de Fénix Directo.
- Eslovènia es declara indepdendent de Iugoslàvia i té lloc la Guerra d'Eslovènia o Guerra dels deu dies.
Cinema[modifica]
| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| 07/01 | James Cameron | Terminator 2 |
acció |
| 01/30 | Jonathan Demme |
El silenci dels anyells |
intriga |
| 01/31 | Gabriele Salvatores | Mediterraneo |
com. dramàtica |
| 05/20 | Ridley Scott | Thelma i Louise |
drama |
| 09/29 | Trousdale / Wise | La bella i la bèstia |
animació |
Còmics[modifica]
Les sèries de Marvel Comics Alpha Flight i The New Mutants aplegaren al número 100: esta última va ser substituïda per X-Force. En canvi, altres com The Transformers foren cancel·lades. El primer número del volum 2 d'X-Men, publicat a l'octubre amb cinc portades diferents, esdevingué el còmic més venut de la història amb una estimació de vora quatre milions d'exemplars.
Música[modifica]
| M/d | artistes | títol | estil |
|---|---|---|---|
| 05/10 | Sopa de Cabra | Ben endins | rock cat. |
| 08/26 | Blur | Leisure | pop |
| Lindsay Cooper | Oh Moscow | free jazz | |
| 02/26 | Motörhead | 1916 | rock dur |
| 09/24 | Nirvana | Nevermind | grunge |
| 09/24 | Red Hot Chili Peppers | Blood Sugar Sex Magik | funk rock |
| 02/219 | R.E.M. | Losing My Religion | folk |
Premis Nobel[modifica]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Videojocs[modifica]
| M/d | jocs | sist. | |
|---|---|---|---|
| 02/ | Adventure Island II |  |
Nintendo |
| 01/ | SimCity |  |
Amstrad CPC |
| 03/08 | Tarot no yakata |  |
GG |
| 06/28 | Aerostar | |
Game Boy |
| Bomber Man | |
Turbografx | |
| 12/02 | Famicom Jump II: Saikyō no shichinin | |
Famicom |
| Fuji Golf | |
Windows | |
| The Godfather | |
ordinadors | |
| 12/ | Monkey Island 2 | |
ordinadors |
| SimAnt: The Electronic Ant Colony | |
ordinadors | |
| SkiFree | |
PC | |
| 06/23 | Sonic the Hedgehog | |
Mega Drive |
| 12/28 | Sonic the Hedgehog | |
GG, MS |
| 03/ | Street Fighter II | |
recreativa |
| Fall of the Foot Clan | |
Game Boy | |
| 11/21 | Kamigami no Triforce | |
SFC |
Al març, Capcom tragué la recreativa Street Fighter II, un videojoc de lluita que marcà el gènere durant la dècada del 1990. Sonic (personatge de Sega) debutà el 23 de juny en el joc homònim de Mega Drive i, més tard, en sengles adaptacions per a Master System i Game Gear.
-
Neo-Geo AES
-
Super Nintendo
-
Mega-CD
_%2B_Sega_CD_(US_NTSC).jpg)
El primer de juliol, SNK mamprengué la comercialització general de la consola Neo-Geo AES, després de l'èxit de la versió per a hotels. El 23 d'agost eixí al mercat nord-americà la versió local de la Super Famicom, rebatejada Super Nintendo i amb un disseny diferent. El 12 de desembre Sega llançà al Japó el Mega-CD, un lector extern de disc compacte per a la Mega Drive.
Als Japons, Epoch comercialitzà el joc electrònic Barcode Battler, el qual feia ús de codis barrats.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 2 de gener, Badalona: Mireia Vila Cabiro, jugadora de bàsquet catalana professional.[6]
- 23 de gener, Barcelona: Clara Basiana i Cañellas, nedadora de natació sincronitzada catalana.[7]
- 27 de març, Vilassar de Marː Judit Neddermann, cantautora catalana.[8]
- 24 d'abril, Alacantː Ana Pomares, escriptora valenciana.[9]
- 10 de juny, Granollers, Vallès Oriental: Pol Espargaró i Villà, pilot vallesà de motociclisme.
- 26 de juny, Tuïr, Rosselló: Angélique Duchemin, boxejadora nord-catalana.[10]
- 8 d'agost, Terrassa, Vallès Occidentalː Marta Corredera i Rueda, futbolista catalana, que juga de migcampista o de lateral.[11]
- 28 d'agost, Barcelona: Anna Saliente i Andrés, sociòloga i activista política catalana.[12]
- Resta del món
- 1 de gener, Chicago, Estats Units: Alexandra Grey, actriu i cantant estatunidenca.[13]
- 6 de gener, Cadis, Andalusia: Marta Carro, futbolista espanyola que juga com a defensa al València CF de la Primera Divisió d'Espanya.[14]
- 19 de gener, Duće, Croàcia: Petra Martić, jugadora professional de tennis croata.[15]
- 24 de gener, Los Angeles, EUA: Avi Nash, actor nord-americà.
- 2 de febrer, Tyseley, Birmingham: Nathan Delfouneso, futbolista anglès.
- 8 de febrer, Bekoji, Etiòpia: Genzebe Dibaba atleta etíop.[16]
- 12 de febrer, Niterói, Rio de Janeiro: Martine Grael, regatista de vela brasilera, medalla d'or als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro.[17]
- 17 de febrer, Londres: Bonnie Wright, actriu anglesa, coneguda pel seu paper de Ginny Weasley a les pel·lícules de Harry Potter.[18]
- 5 de març, Terrassa, Vallès Occidental: Victòria Losada –Viky Losada–, futbolista catalana que ocupa la posició de centrecampista.[19]
- 16 de març, Vallecas: Miguel Cuesta, cantant
- 30 de març, Châteauroux: Gilles Sunu, futbolista francès.
- 7 d'abril, Ceuta, Espanyaː Lorena Miranda, jugadora espanyola de waterpolo, medalla de plata als Jocs Olímpics de Londres 2012.[20]
- 15 d'abril, Mannheim, Alemanya: Marco Terrazzino, futbolista.
- 21 d'abril, Londres, Anglaterra: Frank Dillane, Actor i músic britànic
- 3 de maig, Londres: Carlo Acutis, beat per l'Església catòlica (m. 2006).
- 28 de juliol, L'Havana, Cuba: Chanel Terrero, cantant catalanocubana resident a Olesa de Montserrat
- 14 d'agost, Tolosa de Llenguadocː Mathilde Becerra, esportista francesa d'alt nivell especialitzada en escalada de dificultat.[21]
- 18 d'agost, Algesiresː Brisa Fenoy, música (intèrpret i compositora), model, DJ i productora espanyola.[22]
- 24 d'agost, Alemanya: Stefan Bell, futbolista
- 13 de setembre, Madrid: Eduardo Fernández Rubiño, polític i activista espanyol responsable de l'àrea de xarxes socials de Podem.
- 4 de novembre, Downingtown, Pennsilvània: Adriana Chechik, actriu porno estatunidenca.
- 24 de desembre, Doncaster, Anglaterra: Louis Tomlinson, cantant.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 2 de gener - Sant Cugat del Vallès: Maria Teresa Gibert i Perotti, periodista i política catalana (n. 1904).[23]
- 17 de gener - Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català (89 anys).
- 20 de gener - Barcelona: Dolors Palau Vacarisas, periodista catalana, especialitzada en l'àmbit de la cultura (n. 1948).[24]
- 30 de gener - Barcelona: Josep Ferrater Mora, filòsof català (n. 1912).
- 22 de març - Terrassa, Vallès Occidentalː Paulina Pi de la Serra i Joly, política i activista cultural catalana (n. 1906).[25]
- 7 de març - Sant Boi de Llobregat: Concepció Casanova i Danès, filòloga, poeta, mestra i traductora (n. 1906).[26]
- 4 d'abril - Barcelona: Montserrat Alavedra i Comas, soprano catalana (44 anys).[27]
- 18 d'abril - Barcelona: Carme Gombau, cantant d'òpera i professora de cant catalana.[28]
- 24 d'abril - L'Ametlla del Vallès: Margarida Alfonso i Orfila, pianista, compositora i professora de música (n. 1914 o 1915).[29]
- 9 de maig - Chur, Suïssa: Julio Muñoz Ramonet, empresari barceloní (n. 1916).[30]
- 15 de maig - Malgrat de Mar: Vicenç Riera-Llorca, escriptor català. (n. 1903).[31]
- 28 de maig - Palma: Joan Bonet Gelabert ,periodista i escriptor (n. 1918).[32]
- 9 de juny - Mürzzuschlag, Àustria: Claudio Arrau, pianista xilè d'ascendència catalana (n. 1903).[33]
- 19 de juny, Figueres, Alt Empordà: Agapit Torrent i Batlle, músic, saxofonista, i compositor, principalment de sardanes (n. 1923).[34]
- 9 de juliol - Sabadell, Vallès Occidental: Dolors Viñas i Camps, pedagoga i periodista catalana (83 anys).
- 30 de juliol - Barcelona: Fabià Puigserver, escenògraf, figurinista, actor, director teatral, promotor de les arts escèniques (n. 1938).[35]
- 1 d'agost - Sabadell: Ricard Simó i Bach, biògraf sabadellenc.
- 29 de setembre - Figueresː Mercedes Moner Raguer, pianista figuerenca (n. 1892).[36]
- 2 d'octubre - Barcelona: Maria Aurèlia Capmany i Farnés, escriptora i activista cultural.[37]
- 10 d'octubre, Austràlia: Gabriella Cilmi, cantant
- 18 d'octubre - Palma, Mallorca: Francesc de Borja Moll i Casasnovas, lingüista, filòleg i editor menorquí.
- 24 d'octubre - Fredrikstad, Noruega: Jordi Tell i Novellas, arquitecte i activista polític català, que va desenvolupar la seva trajectòria a Catalunya, Alemanya, Mèxic i Noruega (n. 1907).[38]
- 10 de novembre - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora en català (45 anys).[39]
- 1 de desembre - Chicago, Illinois (EUA): George Stigler, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1982 (n. 1911).
- 19 de desembre - Sabadell: Joan Morral i Pelegrí, regidor de l'Ajuntament de Sabadell i militant republicà federal.
- 24 de desembre - Barcelonaː Maria Àngels Cardona i Florit, biòloga, ecologista i botànica menorquina (n. 1940).[40]
- Cervera: Pere Menal i Brufal, matemàtic
- Resta del món
- 17 de gener - Oslo, Noruega: Olaf V de Noruega, Rei de Noruega (1955-1991) (n. 1903).
- 30 de gener - Boston (EUA): John Bardeen, físic estatunidencs, Premi Nobel de Física dels anys 1956 i 1972 (n. 1908).
- 6 de febrer -
- Lexington, Massachusetts (EUA): Salvador Luria, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1969 (n. 1912).[41]
- Madrid: María Zambrano, professora, filòsofa i assagista espanyola (n.1904).[42]
- 21 de febrer - Panamà: Margot Fonteyn, ballarina de ballet britànica (m. 1919).[43]
- 23 de febrer - Pamplonaː Fidela Bernat Aracués, última parlant nadiua del dialecte del basc anomenat roncalès (n. 1898).[44]
- 3 de març - Honolulu, illes Hawaii, EUA: Murray Teichman, conegut com a Arthur Murray, ballarí estatunidenc (n. 1895).[45]
- 12 de març - Estocolm (Suècia): Ragnar Granit, neurobiòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967 (n. 1900).
- 17 de març - Madrid: Pilar Primo de Rivera, líder de la Sección Femenina de la Falange Espanyola (n. 1901).[46]
- 28 de març - Madridː Mikaela, cantant de cobla i actriu espanyola (n. 1935).[47]
- 1 d'abril - Manhattan, Nova York: Martha Graham, ballarina i coreògrafa estatunidenca, pionera de la dansa contemporània (n. 1894).[48]
- 3 d'abril - Vevey, cantó de Vaud, Suïssa: Henry Graham Greene, novel·lista anglès (n. 1904).[49]
- 14 d'abril - Buenos Aires, Argentina: Rodolfo Zubrisky, violinista argentí.
- 18 d'abril - Madrid: Gabriel Celaya, poeta basc en llengua castellana (n. 1911).[50]
- 14 de maig - Pequín (Xina): Jiang Qing (en xinès: 江青, en pinyin: Jiāng Qīng) va ser una destacada líder comunista xinesa, nascuda en un any no ben determinat entre 1912 i 1914 a Zhucheng, província de Shandong. Va ser esposa de Mao Zedong i membre de la Banda dels Quatre.[51]
- 21 de maig - Sriperumbudur (Índia): Rajiv Gandhi ,fou el sisè Primer ministre de l'Índia. (n. 1944).[52]
- 6 de juny - Malibú, Califòrnia, Estats Units: Stan Getz, saxofonista estatunidenc de jazz (n. 1927).[53]
- 19 de juny - Carmel-by-the-Sea, Califòrniaː Jean Arthur, una de les grans actrius estatunidenques dels anys 30 i 40 (n. 1900).[54]
- 23 d'agost -
- Budapest, Hongria: Ágnes Nemes Nagy, poetessa, traductora i assagista hongaresa (n. 1922).
- Sant Petersburg, Floridaː Florence Seibert, bioquímica americana que inventà el test de la tuberculosi (n. 1897).[55]
- 2 de setembre - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Alfonso García Robles, diplomàtic mexicà, Premi Nobel de la Pau de l'any 1982 (n. 1911).[56]
- 3 de setembre - La Quinta, Califòrnia: Frank Capra, director de cinema nord-americà d'origen italià, guanyador d'un Oscar (n. 1897).
- 7 de setembre - El Cerrito, Califòrnia (EUA): Edwin McMillan, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1951 (n. 1907).[57]
- 25 de setembre - Niçaː Viviane Romance, actriu teatral, cinematogràfica i televisiva de nacionalitat francesa (n. 1912).[58]
- 28 de setembre - Santa Mònica, Càlifornia: Miles Davis, considerat un dels trompetistes més influents del Jazz (n. 1926).[59]
- 7 d'octubre - Roma: Natalia Ginzburg, escriptora italiana (n. 1916).[60]
- 24 de novembre - Londres, Regne Unit: Farrokh Pluto Bulsara, conegut com a Freddie Mercury, cantant britànic component de The Queen (45 anys).
- 27 de novembre - Praga: Vilém Flusser, filòsof.
- 30 de novembre - Bratislava, Eslovàquiaː Irena Blühová, fotògrafa social eslovaca (n. 1904).[61]
- 9 de desembre - Monson, Maine: Berenice Abbott, fotògrafa estatunidenca (n. 1898).[62]
- 15 de desembre - Kíev, RSS d'Ucraïna: Vasili Zàitsev, franctirador de l'exèrcit roig soviètic.
- 22 de desembre - Palm Springs, Califòrnia: Ernst Krenek, nascut a Àustria, d'origen txec, i naturalitzat estatunidenc (n. 1900).
Referències[modifica]
- ↑ «Badalona estrenó su catedral del baloncesto». La Vanguardia, 18-09-1991, portada i pàg. 38.
- ↑ Artís i Benach, Pere, 1940-. Pedres vives : Palau de la Música Catalana : Patrimoni de la Humanitat. Barcelona: Barcino, 1998. ISBN 84-7226-682-6.
- ↑ «Boris Yeltsin | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2021].
- ↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «The Republic of Moldova: 25 years of independence | DW | 27.08.2016» (en anglès britànic). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Invitation to Madrid Conference». [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Resultados y estadísticas. VILA CABIRO, MIREIA» (en castellà). FEB. [Consulta: 16 gener 2019].
- ↑ «Clara Basiana Cañellas». COE. [Consulta: 25 novembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Judit Neddermann». La Clau, núm. 1502/03, 21-01-2021. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ «Ana Pomares Martínez». Autors a les aules. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ «Angelique Duchemin». BoxRec. Boxing's Official Record Keeper. [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Gil, Aimara G. «Marta Corredera, una veterana del fútbol femenino con 27 años» (en castellà). As, 16-03-2018. [Consulta: 20 juny 2021].
- ↑ «¿Quién es Anna Saliente?» (en castellà). Metropoli, 17-05-2019. [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Lloyd, Brian. «Free State Of Jones - Cinema, Movie, Film Review». Arxivat de l'original el 2020-08-12. [Consulta: 19 març 2021].
- ↑ «Marta Carro». Soccer Way. [Consulta: 10 novembre 2020].
- ↑ «Petra Martic | Player Stats & More – WTA Official» (en anglès). [Consulta: 19 novembre 2020].
- ↑ «Genzebe Dibaba Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 30-05-2015. Arxivat de l'original el 2015-05-30. [Consulta: 20 gener 2021].
- ↑ «Grael & Kunze» (en anglès). 49er.org. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ «Bonnie Wright» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ «Vicky Losada». UEFA. Arxivat de l'original el 2020-03-21. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Lorena Miranda Dorado - Water Polo - Olympic Athlete | London 2012». Olympic Games 27 July - 12 August. Official London 2012 website, 11-04-2013. Arxivat de l'original el 2013-04-11. [Consulta: 19 febrer 2021].
- ↑ «Mathilde Becerra» (en francès). Plein Nord. [Consulta: 5 juliol 2021].
- ↑ «Brisa Fenoy - Biografía, historia y legado musical» (en castellà). BuenaMusica.com. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ «Maria Teresa Gibert Perotti». Diccionari històric de periodistes catalans, DHPC - Institut d'Estudis Catalans, 27-08-2020. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ «Necrológicas. Dolors Palau» (en castellà). El País [Madrid], 20-01-1991. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Paulina Pi de la Serra i Joly | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ «Concepció Casanova i Danés». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura, 07-12-2017. [Consulta: gener 2021].
- ↑ «Montserrat Alavedra i Comas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Carme Gombau i Vilasís | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Esquela mortuòria». La Vanguardia, 26-04-1991, página 32.
- ↑ «Julio Muñoz Ramonet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Vicenç Riera i Llorca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Joan Bonet i Gelabert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Obres compostes per Torrent i Batlle, Agapit». Portal Sardanista. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Graells, Guillem-Jordi. «Fabià Puigserver Plana». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. «Moner Raguer, Mercedes». A: Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, p. 531. ISBN 978-84-96747-54-8 [Consulta: 31 octubre 2019].
- ↑ «Maria Aurèlia Capmany i Farnés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Memòries d'Esquerra, Jordi Tell i Novellas». [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Montserrat Roig i Fransitorra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ Vigo, Josep «María Angels Cardona Florit (Ciutadella 1940-Barcelona 1991)» (en castellà). Collectanea Botanica, 22, 30-12-1993, pàg. 168–174. ISSN: 1989-1067.
- ↑ «Salvador E. Luria» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «María Zambrano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑ «Dame Margot Fonteyn». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Artola, Koldo «Fidela Bernat anderea, euskal hiztun errronkariarra (eta II)». Fontes linguae vasconum: Studia et documenta, núm. 85, 2000, pàg. 487. ISSN: 0046-435X ISSN 0046-435X.
- ↑ Groppa, Carlos G. The Tango in the United States: A History (en anglès). McFarland, 2004, p.111. ISBN 0786414065.
- ↑ «Primo de Rivera, Pilar (1907-1991)». Biblioteca Nacional de España. datos.bne.es. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Benjumea Cobado, Álvaro Beltrán. «Mikaela, la trianera universal» (en castellà). El Diario de Triana, 12-11-2015. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ Terry, Walter. «Martha Graham» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Graham Greene» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 30-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Gabriel Celaya: El último recurso» (en castellà). Trianarts, 18-04-2014. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Eciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Stan Getz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Jean Arthur» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ «Florence Seibert» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r setembre 2022].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1982» (en anglès). [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1951» (en anglès). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Viviane Romance» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 24 juliol 2021].
- ↑ «Miles Davis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Natalia Ginzburg | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Irena Blühová» (en anglès). Grand Tour of Modernism. Bauhaus Kooperation, 2016. [Consulta: 6 maig 2022].
- ↑ Bravo, Gustavo. «Berenice Abbott» (en castellà). Profesor de fotografía, 11-08-2017. [Consulta: 6 novembre 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1991 |