1983
| Tipus | any civil i any comú començat en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1983 (mcmlxxxiii) |
| Islàmic | 1404 – 1405 |
| Xinès | 4679 – 4680 |
| Hebreu | 5743 – 5744 |
| Calendaris hindús | 2038 – 2039 (Vikram Samvat) 1905 – 1906 (Shaka Samvat) 5084 – 5085 (Kali Yuga) |
| Persa | 1361 – 1362 |
| Armeni | 1432 |
| Rúnic | 2233 |
| Ab urbe condita | 2736 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010 | |
| Anys | |
| 1980 1981 1982 - 1983 - 1984 1985 1986 | |
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte. Ve després del 1982 i el seu final donà lloc a l'inici del 1984.
.jpg)
Esdeveniments[modifica]
- 25 de gener, Vaticà: El papa Joan Pau II proclama el nou codi de dret canònic de l'Església Catòlica Romana.[1]
- El 23 de febrer un incendi destruí el Gran Teatre de La Passió d'Olesa de Montserrat.[2]
- El 25 de febrer entrà en vigor l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983, en ser publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat; fou vigent fins al 2007.[3]
- 1 de març, Espanya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid.[4]
- 3 de marçː El consell executiu de la Generalitat aprova el decret de segregació de Salt i Sarrià de Ter.[5]
- El 6 d'abril el Parlament de Catalunya aprovà per unanimitat la primera llei de normalització lingüística.[6]
- 18 d'abril, Beirut, Líban: Un suïcida destrueix l'ambaixada dels Estats Units, matant 63 persones.[7]
- 8 de maig: se celebraren les eleccions municipals espanyoles de 1983 —les segones després del franquisme—, les (primeres) eleccions a les Corts Valencianes de 1983 i les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983.
- 27 de juliol, Lisboa: Militants de l'Exèrcit Revolucionari Armeni assalten l'ambaixada turca, morint set persones, inclosos els cinc atacants.
- 25 d'octubre, illa de Granada: els Estats Units envaeixen l'illa.[8]
- 30 d'octubre, Argentina: Se celebren les primeres eleccions democràtiques, després de set anys de govern militar.[9]
- 15 de novembre, Xipre: l'exèrcit turc proclama la República Turca de Xipre del Nord.
- El 23 de novembre, les Corts Valencianes aprovaren la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
Cinema i televisió[modifica]
| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| Jaime Chávarri | Bearn o La sala de les nines | drama hist. | |
| 08/01 | Carles Mira | Que nos quiten lo bailao | comèdia |
| 04/29 | Shohei Imamura | La balada de Narayama | drama hist. |
- 10 de setembre: primera emissió de Televisió de Catalunya, TV3
- Madrid, Espanya: el Congrés dels Diputats aprova la Llei del Tercer Canal de Televisió.
Còmics i literatura[modifica]
Isabel-Clara Simó publica la seua primera novel·la, Júlia, amb la Revolució del Petroli del 1873 com a rerefons. Marvel Comics estrenà la sèrie Alpha Flight, protagonitzada pel supergrup canadenc creat per John Byrne.
Dansa i deport[modifica]
- L'equip d'Altea guanyà la primera Lliga a Llargues d'Alacant.
- Barcelona: es funda l'Esbart Espiga d'Or.[10]
Música i ràdio[modifica]
| M/d | Artistes | Títol | Estil |
|---|---|---|---|
| Elèctrica Dharma | Catalluna | jazz folk | |
| 08/22 | Depeche Mode | Construction Time Again | synthpop |
| 08/08 | Billy Joel | An Innocent Man | pop |
| 07/25 | Metallica | Kill 'Em All | thrash metal |
| 05/27 | Mike Oldfield | Crises | pop |
| 03/04 | Orchestral Manoeuvres in the Dark | Dazzle Ships | synthpop |
| 10/11 | Lionel Richie | Can't Slow Down | R&B |
- Categoria principal: Discs del 1983
Premis Nobel[modifica]
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Naixements[modifica]
| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | |
|---|---|---|---|---|
| 02/15 | Sílvia Pérez Cruz | cantant | palafrugellenca | |
| 05/22 | Lina Ben Mhenni (لينا بن مهني) | ciberactivista | tunisiana | 2020 |
| 09/01 | José Antonio Reyes Calderón | futboliste | andalús | 2019 |
Les persones nascudes el 1983 faran 40 anys durant 2023.
Països Catalans
- 1 de gener, Barcelona: Daniel Jarque i González, futbolista català (m. 2009).
- 20 de febrer, Girona: Anna Comet, atleta, entrenadora, traductora i periodista catalana, especialitzada en curses de muntanya.[12]
- 4 de març, Calella: Laia Noguera i Clofent, filòloga, poeta, dramaturga, traductora i música catalana.[13]
- 13 de març, Barcelona: Àxel Torres Xirau, periodista esportiu català.
- 21 de març, Sabadell: Lucila Pascua, jugadora catalana de bàsquet, que juga en la posició de pivot.[14]
- 22 de març, Borbotó: Ana Belén Giner Fácila, jugadora de raspall, galotxa i One wall, referent i pionera en el món de la pilota.[15]
- 7 d'abril, Tarragona: Andrea Fuentes i Fache, nedadora de sincronitzada catalana.
- 9 d'abril, València: Carmina Verdú, gimnasta rítmica espanyola, membre de la selecció.[16]
- 21 de juny, Sabadell: Carlota Olcina i Luarna, actriu catalana que combina teatre, cinema i televisió.[17]
- 29 de juny, Barcelona: Anna Villar Argente, ciclista catalana, especialitzada en el ciclisme de muntanya.[18]
- 4 de juliol, Tarragona: Alba Juncosa Ciurana, jugadora de corfol.[19]
- 17 d'agost, Barcelonaː Isaura Sanjuan Morigosa, jugadora d'escacs catalana, campiona de Catalunya de 2005.[20]
- 3 de setembre, Barcelona: Aida Oset, actriu de televisió, cinema i teatre catalana.[21]
- 19 de setembre, Vinaròs, Baix Maestrat: Blanca Gil Sorli, jugadora de waterpolo mallorquina, d'origen valencià.[22]
- Barcelona: Lola Lasurt, artista.
-
-
S. Pérez Cruz
-
L. Ben Mhenni (m. 2020)
-
J. A. Reyes (m. 2019)
_(cropped).jpg)
Resta del món
- 7 de gener, San Fernando (Cadis), Espanya: Juan José Collantes Guerrero, futbolista
- 20 de gener, Kioto: Nanae Aoyama, escriptora.
- 3 de març, Vitòria: Beatriz Nogales González, gimnasta rítmica espanyola que va ser campiona del món.[23]
- 21 de març, Trondheimː Marit Bjørgen, esquiadora de fons noruega, una de les més destacades de la dècada del 2000.[24]
- 2 de maig - Nova York: Gaius Charles, actor estatunidenc.
- 7 de maig, Sofia: Dimitr Rànguelov, futbolista búlgar.
- 16 de maig, Kaunas, RSS de Lituània: Mindaugas Katelynas, jugador de bàsquet lituà.
- 8 de juny, Bilzen, Bèlgica: Kim Clijsters, jugadora de tennis professional que fou número 1 del rànquing mundial de la WTA.[25]
- 21 de juny, Wilmington (Carolina del Nord): Edward Snowden, revelador de l'existència del programa d'espionatge PRISM
- 8 d'agost, Tòquio: Hitomi Kanehara, escriptora japonesa.
- 14 d'agost, Kíiv, URSS: Mila Kunis, actriu estatunidenca.
- 23 d'agost, Teheran: Athena Farrokhzad, poetessa, dramaturga, traductora i crítica literària sueca.
- 14 de setembre, Londres: Amy Winehouse, artista cantant i compositora anglesa d'estil soul (m. 2011).[26]
- 18 de setembre, Prefectura de Kanagawa: Yuzo Kurihara, futbolista
- 21 de setembre, Roma: Anna Favella, actriu.
- 8 de novembre, Split, Iugoslàvia: Blanka Vlašić, atleta croata.
- 13 de desembre, Moscou: Marina Deviàtova, artista.
- Teheran: Sahar Delijani, novel·lista iraniana.
- 21 de desembre - Seül: Steven Yeun, Actor sud-coreà i actor de veu.
Necrològiques[modifica]
| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | E. |
|---|---|---|---|---|
| 12/28 | Dennis Wilson | músic de pop | californià | 39 |
- 10 de gener - Barcelona: Alexandre Cirici i Pellicer, crític d'art, escriptor, polític i pedagog català (n. 1914).
- 23 de gener - Picanya (l'Horta Oest): Abel Mus, violinista, pedagog i compositor valencià (n. 1907).[27]
- 13 d'abril - Girona: Mercè Rodoreda, escriptora catalana (n. 1908).[28]
- 25 de març - Lleidaː Antònia Mir i Argilaguet, pintora catalana.[29]
- 12 de juny - Mont-real, Quebec: Norma Shearer, actriu quebequesa.[30]
- 11 de juliol - els Monjos, Alt Penedès: Xavier Romeu i Juvé, escriptor, professor i polític independentista i marxista català.
- 26 de juliol - Sant Pere de Ribes (el Garraf): Charlie Rivel, pallasso català (n. 1896).
- 15 d'agost - Sabadell, Vallès Occidental: Miquel Crusafont i Pairó, paleontòleg català.
- 12 de novembre - Barcelona: Joan Sales, escriptor, traductor i editor català, autor dIncerta glòria (n. 1912).
- 23 de desembre - la Galera el (Montsià): Isidre Nadal Baqués, Llum de la Selva, seguidor de la no-violència, naturista, ecologista, vegetarià i crudívor català.
- 25 de desembre: Joan Miró i Ferrà, pintor (n. 1893).[31]
- Resta del món
- 27 de gener - Nantes, França: Louis de Funès, còmic francès (n. 1914)
- 28 de gener - Louisianaː Emma Barrett, pianista i cantant de jazz estatunidenca (n.1897).[32]
- 30 de gener - Vença: Élise Freinet, artista, pedagoga, reformadora educacional francesa.[33]
- 5 de febrer - Silver Spring, Maryland, EUAː Margaret Oakley Dayhoff, fisicoquímica pionera de la bioinformática (n. 1925).[34]
- 25 de febrer - Nova York, els EUA: Tennessee Williams, escriptor nord-americà (n. 1911).
- 3 de març - Brussel·les (Bèlgica): Hergé, autor de còmics belga, creador de Tintin (n. 1907).
- 7 de març - Antibes (la Provença): Igor Markèvitx, director d'orquestra i compositor italià d'origen ucraïnès (n. 1912).[35]
- 8 de març - Ischia (Itàlia): William Walton, compositor anglès (n. 1902).[35]
- 9 de març - Estocolm, Suècia: Ulf von Euler, metge i farmacòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1970 (n. 1905).[36]
- 15 de març - Londresː Rebecca West, escriptora, periodista i crítica literària britànica (n. 1892).[37]
- 17 de març - Fallston, Maryland (EUA): Haldan Keffer Hartline, metge i biofísic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967 (n. 1903).[38]
- 22 de març - North Attleborough (Massachusetts)ː Cynthia Westcott, patòloga, autora i experta en roses (n. 1898).[39]
- 31 de març - Cagnes-sur-Mer (Alps-Maritimes)ː Suzy Solidor, cantant, actriu i novel·lista francesa (n. 1900).[40]
- 11 d'abril - Newport Beach, Califòrnia, Estats Units: Dolores del Río, actriu de cinema mexicana (n. 1904).[41]
- 26 d'abril - Thun, Suïssa: Ruth von Wild, mestra i activista suïsa (n. 1912).[42]
- 11 de maig - Madridː Blanquita Suárez, cupletista que triomfà al Paral·lel de Barcelona (n. 1894).[43]
- 22 de maig - Brussel·les (Bèlgica): Albert Claude, biòleg belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1974 (n. 1898).[44]
- 31 de maig - Nova York (EUA): William Harrison Dempsey més conegut com a Jack Dempsey ,boxejador estatunidenc (n. 1895).[45]
- 22 d'abril - Zúric: Gunta Stölzl, artista tèxtil alemanya, alumna i professora del taller de teixit de l'escola Bauhaus (n. 1897).[46]
- 1 de juny - Berlín Est: Anna Seghers, escriptora que relatà la resistència antifeixista durant la Segona Guerra mundial (n. 1900).[47]
- 18 de juny - Kirchberg (Alemanya): Marianne Brandt, pintora, fotògrafa i dissenyadora, pionera del disseny modern (n. 1893).[48]
- 23 de juny -Pequín (Xina): Liang Shuming (xinès: 梁漱溟),també conegut com a Liang Sou-ming fou un filòsof, pedagog, professor i reformista xinès, considerat “el darrer confucià” (n. 1893).[49]
- 25 de juny - Ginebra: Alberto Evaristo Ginastera, compositor de música clàssica argentí, d'ascendència catalana (n. 1916).[50]
- 10 de juliol - Inning (Alemanya): Werner Egk, nascut com a Werner Mayer, compositor i director d'orquestra alemany (n. 1901).[51]
- 15 de juliol - Las Vegas, Nevada (EUA): Harry James, trompetista i director d'orquestra nord-americà (n. 1916).[52]
- 29 de juliol - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Luis Buñuel, director de cinema aragonès (n. 1900).
- 21 d'agost - Manila (Filipines): Benigno Aquino Jr., periodista i polític filipí (n. 1932).[53]
- 28 d'agost - Hondarribia (Guipúscoa): José Bergamín Gutiérrez, escriptor espanyol (n. 1895).
- 8 de setembre - Khartum (Sudan): Ibrahim Abbud —en àrab إبراهيم عبود, Ibrāhīm ʿAbbūd— militar comandant de l'exèrcit i president sudanès (n. 1900).[54]
- 10 de setembre - Zúric (Suïssa): Felix Bloch, físic nord-americà d'origen suís, Premi Nobel de Física de 1952 (n. 1905).
- 21 de setembre - Madrid: Xavier Zubiri, filòsof basc (n. 1898).
- 26 de setembre, Madrid, María Bernaldo de Quirós, primera dona pilot a Espanya.[55]
- 10 d'octubre -
- Londres (Anglaterra): Ralph Richardson, actor anglès (n. 1902).[56]
- San José, Costa Ricaː Ángela Acuña Braun, primera advocada a l'Amèrica Central (n. 1888).[57]
- 7 de novembre - París: Germaine Tailleferre, compositora pertanyent al corrent del neoclassicisme musical (n. 1892).[35]
- 17 de desembre - Hamilton (Ontàrio), Canadà: Edith Mary Wightman, historiadora i arqueòloga escocesa (n. 1938).[58]
- Thun: Ruth von Wild, mestra.
Referències[modifica]
- ↑ Revista jurídica de Catalunya. Volum 83. Col·legi d'Advocats de Barcelona, Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, 1984, p. 264.
- ↑ «Destruido por un incendio el teatro de 'La Passio' de Olesa de Montserrat» (en castellà). El País, 24-02-1983. [Consulta: 6 maig 2015].
- ↑ «Estatut d'Autonomia de les Illes Balears | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid
- ↑ «3 de març, cronologia d'una independència». Arxiu Municipal de Salt, 17-06-2013. [Consulta: 16 gener 2023].
- ↑ «Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya». Generalitat de Catalunya, 18-04-1983. [Consulta: 3 octubre 2014].
- ↑ Baer, Robert, See No Evil: The True Story of a Ground Soldier in the CIA's War on Terrorism, Crown Publishers, 2002, p.66
- ↑ Cooper, Tom. «Grenada, 1983: Operation 'Urgent Fury'» (en anglès). Air Combat Information Group, 01-09-2003. [Consulta: 8 abril 2007].
- ↑ Press, Europa. «30 d'octubre de 1983, el día que el pueblo argentino retornó a la democracia», 30-10-2017. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Esbart Espiga d'Or | Cultura Popular». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres Premios Nobel de ciencias (en castellà). Primera edición. Barcelona: Plataforma, 2018, p. 166. ISBN 978-84-17114-70-1.
- ↑ Palou Niubó, Elisenda. «Anna Comet: Si vull guanyar, haig de ser polivalent». Revista Vértex, núm. 274. FEEC | Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ «Laia Noguera». Elixir. Festival Poètic Terrassa. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Lucila Pascua Suárez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Fitxa, al web PilotaViu». [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ «Carmina Verdú». Olympedia. [Consulta: 1r març 2023].
- ↑ Prat Fernàndez, Cesc. «Carlota Olcina - L'actriu sabadellenca amb dues grans passions: actuar i viatjar». Vallesos. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Anna Villar Argente | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Alba Juncosa Ciurana | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «Isaura Sanjuán Morigosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ SensaCine. «Aida Oset» (en castellà). [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Blanca Gil Sorli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Juegos Olímpicos. Deportistas. Gimnasia rítmica» (en castellà). El Mundo. [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ «Marit Bjørgen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Kim Clijsters | Player Stats & More – WTA Official» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2023].
- ↑ «Amy Jade Winehouse | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Abel Mus i Sanahuja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Mercè Rodoreda i Gurguí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «XVI Premi de Pintura, homenatge a Antònia Mir» pàg. 63. Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida, núm. 15, setembre 2000. [Consulta: 15 gener 2023].
- ↑ «Norma Shearer» (en anglès). Norma Shearer. [Consulta: 26 abril 2023].
- ↑ «Joan Miró i Ferrà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Emma “Sweet Emma or Bell Gal” Barrett (1897-1983)...» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 7 febrer 2022].
- ↑ «Élise Freinet». Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier, social. Le Maitron, Editions de l'Atelier. [Consulta: 8 abril 2017].
- ↑ «Professor Margaret Dayhoff». What is biotechnology? Biotechmet. [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ 35,0 35,1 35,2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Ulf von Euler» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Rebecca West | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Keffer Hartline. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Horst, R K «Pioneer Leaders in Plant Pathology: Cynthia Westcott, Plant Doctor» (en anglès). Annual Review of Phytopathology, 22, 1, 1984-09, pàg. 21–26. DOI: 10.1146/annurev.py.22.090184.000321. ISSN: 0066-4286.
- ↑ «SUZY SOLIDOR» (en francès). Encyclopædia Universalis. [Consulta: 15 gener 2023].
- ↑ «Dolores del Río» (en castellà). La Vanguardia, 02-11-2022. [Consulta: 11 febrer 2023].
- ↑ «Nachlass Ruth von Wild (1912-1983) - Collections Search - United States Holocaust Memorial Museum». [Consulta: 12 abril 2021].
- ↑ «Ha muerto Blanquita Suárez». ABC, 16-05-1983.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1974» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Jack Dempsey | Biography, Record, & Facts» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Red Digital de Colecciones de Museos de España - Museos» (en castellà). Museo Digital de Artes Decorativas. Ministerio de Cultura y Deporte. [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ Wallace, Ian. «Seghers, Anna». A: John Sandford. Encyclopedia of Contemporary German Culture (en anglès). Routledge, 2013-04-03, pàg 560 i 561. ISBN 978-1-136-81610-9.
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La ingeniera que conquistó la Bauhaus, Marianne Brandt (1893-1983)». Mujeres en la historia, 13-02-2017. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ «Alberto Evaristo Ginastera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Werner Egk | German composer» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Harry James | American musician» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Ibrāhīm ʿAbbūd | Sudanese general» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ Orellana Palomares, Almudena «María Bernaldo de Quirós: primera aviadora española». Asparkía, 27, 2015, pàg. 147-161. ISSN: 1132-8231.
- ↑ «Ralph Richardson | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ Cervantes, Erika. «Ángela Acuña Braun» (en castellà). Cimacnoticias, 30-11-2011. [Consulta: 1r setembre 2022].
- ↑ «WIGHTMAN, Edith Mary». [Consulta: 30 juny 2021].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1983 |